Home de Portaltour Noticies del mon del turisme Novetats del mon del turisme Accés als recursos documentals Home de portaltour
qui som? | contactes | ajuda
Click per anar a la pàgina principal
Notícies 
Agenda 
Serveis 
Restaurants 
Hotels 
Apartaments 
E. Rurals 
Càmpings 
Platges 
Transports 
Formació 
Monogràfics 
Revista 
Informes 
Documentació 
Meteorologia 
Novetats de portaltour
Cultural 
Esports 
Publicacions 
Fires 
Local 
Festes patronals 
Agenda > Publicacions
2002-04-22 | SITEF
Darreres publicacions
Índex
- Evolució del Turisme internacional al 2004.
- Canvis climàtics i activitat turística.
- Els comptes Satèl·lit del Turisme.
- 2003: Any Francesc de Borja Moll.
- Joan Marí Cardona.
- L'any 2002 de cara al turisme ecològic.
- Anàlisi de l'economia turística de les Pitiüses.

2003: Any Francesc de Borja Moll.

Francesc de Borja Moll va néixer a Ciutadella dia 10 d'octubre de 1903. Son pare tenia una biblioteca amb molts de llibres i gravats que li feren companyia moltes estones, ja que era molt tímid i de naturalesa malaltissa i es passava moltes hores a ca seva, mirant llibres, llegint, dibuixant...

L'any 1917, quan encara era estudiant del Seminari de Ciutadella, va conèixer mossèn Alcover. Aquest, que cercava col·laboradors per a un diccionari, el va convèncer perquè participàs en l'obra que tot just començava. Amb els anys es va convertir en el seu principal col·laborador, i a la mort d'Alcover es va fer càrrec de la seva continuació i publicació. És per aixó que el Diccionari català-valencià-balear es coneix popurlarment com "l'Alcover-Moll".

A més dels 10 toms del Diccionari, Francesc de B. Moll va fundar l'editorial Moll, edità la "Biblioteca Raixa" (on donà a conèixer els nous autors que escrivien en llengua catalana), publicà molts de llibres de lingüística i el conjunt de rondalles recollides per mossèn Alcover, així com manuals d'ensenyament de llengües (alemany, italià, espanyol), etc.

Tenia una gran habilitat per al dibuix, cosa que es pot veure a moltes il·lustracions del Diccionari i als deliciosos dibuixos que va fer per a alguns toms de les rondalles mallorquines. Amant de la música i del teatre, va promoure i divulgar les rondalles a través d'enregistraments a Ràdio Popular, a la dècada dels anys seixanta.

L'any 1962 es va fundar per iniciativa seva l'Obra Cultural Balear, entitat dedicada a la defensa i promoció de la llengua catalana, i va ser director dels cursos que s'hi impartien. Durant la seva vida va rebre molts de reconeixements : doctor honoris causa per quatre universitats (Basilea, Barcelona, Palma i València); el Premi Ossian (a Alemanya), per la defensa de les llengües minoritzades; la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balear; la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes...

La seva vida va estar completament dedicada a l'estudi i a la divulgació de la llengua catalana. Malgrat premis, honors i distincions, va continuar sent un home humil, senzill, espontani i treballador. Morí a Palma, e l 18 de febrer de l'any 1991. Dia 12 de març de 2002, el Parlament de les Illes Balears acordà per unanimitat que l'any 2003 se celebràs l'Any Francesc de Borja Moll, per commemorar el centenari del seu naixement. Dia 2 d'octubre de l'any 2002, a Ciutadella (població on va nèixer l'il·lustre filòleg), es va fer la inauguració de l'Any Francesc de Borja Moll


Joan Marí Cardona. Un record en tots els cors eivissencs

Diario de Ibiza

Joan Marí Cardona, un estudiós infatigable que va marcar la vida de diverses generacions de les Pitiüses, va morir el 18 de gener amb l'edat de 76 anys. Aquest il.lustre rafeler premiat amb les Medalles d'Or del Consell Insular (1995) i la Comunitat Autònoma (2000), Autor d'obres capitals de la historiografia de les Pitiüses com "La conquesta Catalana de 1235" i la sèrie "Illes Pitiüses".

Sacerdot, canònic arxiver, historiador, professor, impulsor de Radio Popular, responsable de Cáritas, director de la residència Reina Sofia, poeta, pintor i també ex president del Institut d'Estudis Eivissencs....Joan Marí Cardona un home polifacètic que va viure intensament i va desenvolupar una activitat incessant en nombrosos àmbits.

Va néixer en Sant Rafel, el 19 d'octubre de 1925. Cursà estudis eclesiàstics en el Seminari Menor d'Eivissa i en el Major de València i en la Universitat Pontifícia de Salamanca. El seu primer destí com sacerdot va ser Sant Carles de Peralta. El Ministeri de Justícia el va anomenar canònic arxiver de la Catedral en 1953. Lloc on podia accedir a una important font de documentació i desenvolupar nombroses investigacions. Va ampliar aquestes amb visites als arxius de la Corona d'Aragó, el Regne de Mallorca i el Capitular de Tarragona. Joan Marí Cardona va ser pioner en les estudis històrics de les Pitiüses i la seva obra es un punt de referència. Algunes generacions d'eivissencs el recordaran davant dels seus ulls com professor al Seminari, on va ser professor de grec, geografia, lògica, crítica i ontologia. Es va encarregar de posar en marxa Radio Popular, que va dirigir en els primers setanta, a més els seus estudis es varen difondre a les revistes Eivissa, Estudis Baleàrics, Fontes Rerum Balearium, El Pitiús i La Veu d'Eivissa i Formentera . A més va col.laborar a La Prensa de Ibiza i al Diario de Ibiza. El seu interès en la cultura de les Pitiüses el varen a dur a presidir l'Institut d'Estudis Eivissencs (1978- 1994). En 1992, com president d'aquesta entitat, va recollir la Creu de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya. El Consell Insular i el Govern Balear el varen premiar amb les Medalles d'Or, fou important de Diario de Ibiza i va recollir al 2001, com director de la residència de majors Reina Sofia, el premi Illes Pitiüses d'aquest periòdic.

Obres destacades: La Conquesta Catalana de 1235 (1976), Santa Eulària, el Pla de Vila, Els llibres d'entreveniments (1981), Manuscrits de la Reial Capbrevació d'Eivissa i Formentera (1983), Els camins i imatges del arxiduc, ahir i avui, Les famílies d'Eivissa i Formentera, col·lecció Illes Pitiüses i diferents articles. tornar a l'índex

L'any 2002 de cara al turisme ecològic

El viajero de El Pais. 2002-01-26

L'any 2002 es el any del Turisme verd, declarat així per les Nacions Unides. També es l'any d'afrontar grans reptes de cara al sector turístic fortament influenciat pels atemptats del 11 de setembre: a escala mundial registrava un creixement del 7.4% fins aquell dia fatídic, on d'esperar un increment del 4% es va baixar en tres mesos a un 1%... L'any 2002 es per tant un any on la cautela i el optimisme moderat impregnen el moment. Clarament els països més afectats per la crisi han estat els Estats Units, Egipte i la Índia. Els efectes també han set apreciables als països del Marroc, Tunis i Turquia.

¿ A on viatjaran els espanyols? Europa, principalment Hongria, Txèquia, destins assequibles. El mercat del viatges d'idiomes es recupera desprès de la febre aftosa encara que la lliura continua elevada. El turisme de capitals, els circuits clàssics, turisme de regions amb circuit lliure o fly and drive(paquet turístic amb cotxe de lloguer) per llocs com Sicília o la Toscana, nous parcs temàtics com el Warner en Madrid o el Walt Disney Studios de Paris, son altres alternatives que aquest any es promocionaran.

Els viatges al Carib seran protagonistes d'espectaculars ofertes de cara al turisme espanyol ja que l'ocupació hotelera de turistes americans i canadencs s'ha reduït notablement.

Àsia Oriental i el Pacífic es mantenen amb molt bons resultats. La seva imatge de país exòtic i segur es fa patents a països com Tailàndia on al 2001 ha estat visitat per 10 milions de turistes. Igualment illes com Les Maurici i les Maldives son altament visitades. tornar a l'índex

Anàlisi de l'economia turística de les Pitiüses. Perspectives econòmiques pel futur d'Eivissa.

Article del Diario de Ibiza. Autor:Roselló, José Antonio. Data: 04/03/02

Breu anàlisi de l'economia espanyola i als països emissors i la seva repercussió al Turisme, presentat per José Antonio Roselló, que fou Director General d'Economia del Govern Balear entre 1993 i 1999.Anàlisi des de la postura mitjana, sense caure en "catastrofismes" i sense "trivialitzar" la situació.

D'acord amb les dades de l'Institut Balear de Promoció del Turisme (Ibatur), de l'any 2001, cinc nacionalitats formen el 90% del Turisme que arriba a les Pitiüses, via aèria: britànics (40%), alemanys (25%), espanyols (12%), italians (9%) i francesos (4%). El 10% restant esta molt repartit, amb predomini de visitants de la Unió Europea. Referent a aquest mercats, al 2001 el nombre total de turistes arribats per via aèria a Eivissa va ser de 1.757.704, un descens del 2.9% (52.792 visitants menys). Destaca la caiguda del mercat alemany en un 9.3% i una pujada del mercat nacional en un 8.3%. La despesa turística, segons la UIB, va ser de 1.110.06 milions d'euros, un petit augment del 1.9%, que no pot competir amb l'evolució de la inflació. Aquestes dades indiquen una certa inestabilitat dels mercats.

Més allà del context macroeconòmic, s'han de considerar altres factors, com la imatge, la gestió de mercats o els canvis en les motivacions de viatjar o les problemàtiques dels anomenats destins madurs. Resumint, l'economia europea a pesar dels seus aspectes negatius també te els seus aspectes positius, "luces" com diu l'autor. Per lo tant reitera que no es bo caure en pessimismes i tampoc en un fals optimisme que no permeti veure la realitat. Ningú coneix amb precisió el futur, la realitat es bastant confusa i a vegades contradictòria, els fonaments econòmics en canvi, no son del tot dolents, es poden considerar esperançadors. tornar a l'índex

Els comptes Satèl·lit del Turisme

El compte Satèl·lit del Turisme permet realitzar mesures més acurades sobre l'impacte econòmic del turisme. El passat mes de juny el secretari d'Estat de Comerç i Turisme, Joan Costa, va presentar a Madrid el primer Compte Satèl·lit del Turisme d'Espanya, que comprén el període 96-99. En la CSTE han col·laborat l'Institut Nacional d'Estadística, l'Institut d'Estudis Turístics i el Banc d'Espanya.

Els objectius del compte per Espanya són:

  • Proporcionar indicadors i valors macroeconòmics sobre l' importància econòmica del Turisme
  • Generar informació sobre l'ocupació derivada del turisme (10% del total)
  • Oferir dades sobre l' importància del turisme en la Balança de Pagaments
  • Concretar les estructures de producció i/ o costos d'empreses turístiques
  • Obtenir estimacions regionals


Dels resultats d'aquest compte, es pot afirmar que el turisme ha aportat un 12,1% del PIB, que manté una dinàmica de creixement continu de més del 1% als tres anys i que la seva importància es basa en l'activitat interna generada a l'entorn de la demanda turística (1996: 23.318 milions d'euros. 1999: 33.601,8 milions d'euros)

Versió destinada a impressió

Aportació del turisme al PIB de l'economia espanyola (preus actuals)
Millons d'euros 1996 (P) 1997 (P) 1998 (P) 1999 (A)
Turisme Receptor 23.318,0 26.356,8 29.692,9 33.601,8
Altres components de la demanda turística 27.951,8 29.792,4 32.055,7 34.850,7
TOTAL 51.269,8 56.149,2 61.748,6 68.452,5
Percentatges sobre el PIB
Turisme Receptor 5,0 5,3 5,6 5,9
Altres components de la demanda turística 6,0 6,0 6,0 6,2
TOTAL 11,0 11,3 11,6 12,1
(P): Estimació provisional (A): Estimació avanç

Entre els projectes de la CSTE cal destacar:

  • Sèrie nacional 1996-2000
  • Disseny de metodologies per a la evaluació econòmica generada per l'excursionisme, el consum intern i estimacions regionals
  • Consolidar el compte com a eina d'anàlisi
  • Integrar les estimacions a la comptabilitat nacional a partir del 2004

Canvis climàtics i activitat turística

Article de El Periódico de Catalunya. Autor: Madridejos, Antonio. Data: 14/09/03

El canvi climàtic pot convertir-se en una amenaça per als països de la conca mediterrània si desemboca en una successió de sequeres i riuades, provocant la concentració de la pluja en uns pocs dies, així com convertint els estius a unes condicions més aparegudes al clima del desert

La seqüència de quatre estius tòrrids -1994,1995,2001 i 2003, comença a plantejar als meteoròlegs el dubte sobre la influència del canvi climàtic a la Mediterrània. L'escalfament del pol nord provoca que els vents frescs a les nostres latituds siguin desplaçats a l'estiu cap el nord, deixant el seu lloc als vents càlids del desert. Els grup d'experts de l'IPCC - assessors de l'ONU - preveu un agument esglaonat de la temperatura a l'hemisferi nord d'entre 7 i 2 graus per a l'any 2070. Més escalfament al nord i a l'est, amb la qual cosa, l'àrea de la Mediterrània augmentaria entre 3 i 4 graus. Traduït en xifres: estius amb màximes de 50 ºC a Extremadura i de 45 ºC a les Illes Balears, amb molts menys dies de pluja -d'un 5 a un 15%-, tot i que les diferències locals del relleu poden matitzar molt significativament aquest model general.

Com pot afectar això al turisme? L'augment de temperatures als mercats emissors - entre 4 i 6 graus - pot fer menys atractius els estius de la Mediterrània, ja que les condicions atmosfèriques d'aquells països s'assemblaran bastant a les actuals nostres. Però encara més preocupant, l'augment de 7 graus al pol nord, pot provocar un augment considerable del nivell de la mar que conduiria inevitablement a la pèrdua del recurs platja per la desaparició de l'arena. Les collites es veurien greument afectades per mor de l'avenç de la desertització, la qual cosa agreujaria l'escassetat d'aigua i l'augment de l'evaporació.

tornar a l'índex

Evolució del Turisme internacional al 2004

Article de Diario de Mallorca . Autora: Cabrera, Leonor. Data: 01/12/03

El turisme internacional amb destinació a Europa viurà al 2004 un any de recuperació, particularment a Itàlia, el Regne Unit i Espanya. L'European Tour Operation Association (STOA) preveu un creixement del 15% en aquest apartat. Els mercats dels Estats Units, Japó i particularment Xina seran els impulsors del creixement. En l'evolució recent, Europa ha perdut un 9% de la quota corresponent al turisme internacional mundial, fins a situar-se en un 53%, en comparació al 61% que gaudia a l'any 1990. Segons STOA l'any 2003 han arribat un 29% menys de turistes i la despesa generada s'ha reduït en un 34%, per mor del conflicte d'Irak. El turisme a Europa, globlalment considerat, s'ha mantingut a nivells similars gràcies a l'augment del turisme intern de la Unió Europea.

D'altra banda, l'European Travel Comission (ETC) considera que la recuperació total del turisme internacional cap Europa serà plenament efectiva a partir de l'any 2006, quan els Estats Units tornin als nivells d'afluència de l'any 2000. L'ETC té prevista la organització als Estats Units de la setmana europea a Nova York durant el 2004.

Ambdues institucions, i la mateixa Comissió Europea consideren que la millor estratègia per recuperar el turisme internacional cap Europa rau en presentar-la com una destinació única en les campanyes de promoció, per a la qual cosa la mateixa Comissió ha activat la creació d'un 'portal europeu de turisme' que serà operatiu a l'any 2005. Dit portal consistirà en una 'plataforma interactiva' que farà possible la inclussió d'informació turística de cada estat membre per si mateix. Un cop enllestit el portal es transferirà a la Comissió que regula les oficines de turisme dels estats membres de la Unió Europea. tornar a l'índex


Altres links

Diaris | Nacional
El País
Diaris | Nacional
La Vanguardia
Diaris | Nacional
El Periódico
Diaris | Nacional
ABC
Diaris | Nacional
La Razón
Diaris | Nacional
5 Dias
Diaris | Local
Diario de Ibiza
Comunicacions | Revistes
Editur
© Portaltour.net
Tots els drets reservats.

Política de distribució.